24/11/2013. Homenatge Guillem Agulló a la casa Fuster de Sueca. "La Xala" i "Reconstruint Fuster". Parlament de Maria Isona, coordinadora de Reconstruint Fuster.

Al país Valencià són molts els pares i les mares que crien els seus fills, amb orgull de catalanoparlants, encomanant-los l’amor per la seua cultura i pel seu territori, i ensenyant que totes les persones som iguals. Carme Salvador i Guillem Agulló en són exemple. 

El seu fill Guillem era un jove alegre i combatiu que estimava moltíssim la seua terra,volia millorar-la, i volia viure en igualtat i llibertat.  A Guillem i Carme no els agrada el mite , descriuen el seu fill com un xicot normal, un de tants que hi havia fa 20 anys al País Valencià. I sempre recorden que afortunadament Guillems hi ha molts.

Guillem els va dir als seus pares, alguna vegada: “si no lluite pel que crec, prefereix morir-me”, malauradament el feixisme, perfectament organitzat, seguia de prop a joves com ell i la matinada de l’11 d’Abril del 93 el van assassinar.

A Guillem el van matar per antiracista, perquè per a ell els nouvinguts eren benvinguts. El van matar per independentista, per creure en els Països Catalans, per defensar els plantejaments del savi que habitava aquesta casa.

 Després del crim va arribar el temps de la humiliació i la ignomínia, el temps de la impunitat, de la justícia injusta, de la manipulació mediàtica, dels polítics col·laboracionistes i dels polítics covards, va arribar el temps de les amenaces dels botxins, que s’han repetit ,aniversari rere aniversari. 

Hem escoltat a Guillem pare, parlar d’impunitat subvencionada, impunitat que es va gestar, a la gens modèlica transició i va quedar palesa a la mal anomenada batalla de València, que més que batalla va ser persecució, i d’aquesta impunitat també són responsables les forces d’esquerra quan miren cap a altre costat, una part de la societat valenciana, amb Fuster al capdavant ,sempre ha estat menystinguda i maltractada. Ara s’albiren canvis i si no treballem des d'un prisma inclusiu, fracassarem, perquè no podem descartar d’entrada a una part de la societat. Això és fer trampa al poble. 

Només des del respecte, la generositat i la unitat serem un poble fort per fer front al feixisme, i  per fer front al capitalisme, que ens vol servils i alienats, per a satisfer la seua fam infinita. A nosaltres el valencians Fuster ho diu clar: “La població passa a poble per un acte de consciència”.

Avui des de la unitat i la consciència de poble, volem homenatjar la memòria de Guillem, enfront dels que l'insulten i el criminalitzen, volem reivindicar la seua lluita, que també és la nostra, evitar que caiga en l’oblit, i demanar que el seu esperit siga present a cada poble dels Països Catalans.

 Però també volem que aquest acte, siga una càlida abraçada a aquesta família, als pares, a les germanes, que després de perdre a Guillem, van haver de suportar injustícia, insults i amenaces. Sovint ens preguntem, com es gestiona tot això emocionalment, moltes persones hagueren defallit i ningú podria fer-los cap retret, però ells diuen que el dolor els ha fet forts, i la injustícia els empeny a seguir, i a més, ho fan sense invocar l’odi, recordant que són gent de pau.

 Són una família digna, honesta i fidel al poble, no fallen quan la lluita els necessita i a tots nosaltres ens encoratgen amb el seu exemple. El dia 11 de Setembre els vam seguir al Tram Valencià, per fer cadena i vertebrar el nostre País i la imatge que sempre recordarem, és la de Guillem i Carme, donant un colp de mà...amarats d’emocions i desarmant exèrcits, amb el pes d’un somriure.

Avui gosem fer-vos un prec: que continueu caminant amb la cara en alt i que continueu fent via cap a la llibertat, com aquell dia a Vinaròs.

Nosaltres ací, a casa del nostre estimat Fuster, us fem la ferma promesa de què sempre que volteu a mirar, ens trobareu seguint les vostres petjades, amb Guillem al cor i a la memòria i amb molt de coratge per a posar-li murs al feixisme, per a construir poder popular i assolir el somni de Guillem. 

Família..... Moltes gràcies per tot el que feu!!

Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!

24/11/2013. Homenatge Guillem Agulló a la casa Fuster de Sueca. "La Xala" i "reconstruint Fuster". Parlament de Laia Alonso.

CARTA A GUILLEM de Laia Alonso (Endavant-Osan)

Sueca, 24 de novembre de 2013

Estimat Guillem:

Hui estem a Sueca  per recordar-te, homenatjar-te i denunciar un cop més que continuem sense trobar allò que busquem des d'aquell trist 11 d'abril de 1993: la justícia.

Ja són 20 anys d'impunitat, 20 anys de mentides, 20 anys de dolor, ràbia continguda i lluita, però, sobretot, són 20 anys sense tu, Guillem. Perquè uns assassins sense nom decidiren acabar amb la teua jove vida, decidiren que uns gossos botxins i neonazis t'executaren. Lamentablement, 20 anys desprès encara hi ha qui embruta el teu nom, qui justifica el teu assassinat. Són els mateixos de sempre, s’amaguen rere les sigles que s’amaguen, tant se val si es fan dir GAV, España 2000 o Partido Popular, a la pràctica són els mateixos feixistes de sempre. Són els qui encara embruten les parets del teu poble, els qui intenten intimidar-nos amb la seua violència, els qui es fotografien amb les seues banderes franquistes i amb el braç en alt al més pur estil nazi.

Però ja no ens enganyen amb allò del vandalisme, no ens creiem que el que fan els seus cadells siguen simples “chiquilladas” com argumenten alguns. Cada cop és més gent la que se n’adona que les coses no han canviat tant des de l’anomenada Transición cap ací. Transició que no va ser ni pacífica ni molt menys exemplar, com alguns ens volen fer creure. Dia a dia es fa més patent que els hereus del franquisme mai no han desaparegut, que encara conserven molt de poder, massa poder. Ells, encara que disfressats de demòcrates, de suposats valencianistes o inclús d’ONG, són els mateixos de sempre. I per descomptat continuen servint als interessos dels de sempre, defensant els privilegis dels rics. Perquè no oblidem que el feixisme és la fase histèrica del capitalisme i com bé deia Bertolt Brecht: “De què serveix condemnar el feixisme si no es diu res contra el capitalisme que l’origina?”         

Els qui no som els mateixos de sempre som nosaltres, Guillem. En aquests 20 anys hem crescut, hem madurat, hem perdut la por. Ara en som molts més els qui lluitem contra aquest capitalisme generador de feixistes i desigualtats. Ara estem presents arreu dels Països Catalans, escampats per multitud d’ateneus i casals populars, participant en centenars d’assemblees, lluitant contra la privatització de serveis públics, contra els desnonaments, lluitant als nostres centres de treball mitjançant l’acció sindical, lluitant a les aules per construir un nou model educatiu, lluitant al carrer per a construir un futur millor i exigir un present de dignitat.

I des d’ací, Guillem, volem dir-te que una part de l’energia necessària per a seguir resistint i continuar amb la lluita prové directament de la força del teu exemple. Perquè gràcies al compromís de persones com tu, a dia de hui encara no està tot perdut. La gran majoria de nosaltres no et vam conéixer en persona, la qual cosa no implica que no hages estat present als nostres pensaments. Molta és la gent, i més d’una les generacions, que hem crescut recordant-te, com un més, com a algú que ha sigut company de tots nosaltres. També hem recordat el teu tràgic final, però sobretot el teu exemple de lluita i dignitat. I precisament açò és el que temen els feixistes i els poderosos. Per això sempre han volgut soterrar la teua història, amagar-la i buidar-la de tota possible connotació política. Perquè el teu record ha aconseguit unir-nos, i mentre eixa flama continue viva ens donarà les forces suficients per a seguir lluitant fins a aconseguir la llibertat del nostre poble i la fi de tot tipus d’explotació de les persones.

Per últim, també dir-te que nosaltres mai no oblidarem la teua família: la Carme, la Betlem, la Carmina i el Guillem. Ells continuen lluitant com sempre amb dignitat, per la veritat i la justícia. Ja saps que no han estat ni estaran mai sols, perquè nosaltres sempre estarem al seu costat, perquè sense ells el somni no és possible.

Salut Guillem, i fins demà!

Guillem Agulló: La lluita continua!
El millor homenatge: la victòria!

http://www.llibertat.cat/2013/11/la-casa-fuster-de-sueca-es-queda-menuda-en-l-homentatge-a-guillem-agullo-23916

Participem a l'homenatge de SOM PPCC a Fuster. Sueca 26/04/13. Parlament Maria Isona.

Aquest és l'homenatge d'un poble que porta 300 anys perdent drets. A Almansa vam perdre els Furs, el dret a decidir el nostre futur i a gestionar els nostres recursos .... ara perdem el dret a l'habitatge, a treballar dignament, a estudiar, a la salut, a menjar, a viure en català, perquè patim una terrible opressió nacional i social per part de l'estat espanyol.

Avui venim a dir que ens sentim part d'un tot, venim a dir el que som. I que som, les valencianes i els valencians?, Aquesta va ser la pregunta que es va fer el solitari de Sueca, abans d'escriure el cèlebre llibre. A Nosaltres a els Valencians ,Fuster parla d'un trist teixit d'abandonaments, de desídies, de localisme inútil, de conformitat provinciana i depauperació social. "Si començo per denunciar la nostra malaltia col · lectiva, és perquè sé, que sense això mai tindrem la possibilitat de sobreposar-nos-hi. La veritat un cop delatada esdevé consciència i una consciència desperta, sempre revertirà en acció"

Expressar la seva opinió, li va fer merèixer una onada d'intolerància i odi, que va tenir la seva pitjor cara en les dues bombes que li van posar a casa. Fuster reflexiona sobre el tema en diversos escrits .... "Jo sóc un valencià de Sueca, catalanoparlant i catalanista. Tinc dret a ser- ho. És això una provocació?" “Intenten suprimir per la força bruta allò que pertany a l’àrea de la raó, del debat seré”

La violència feixista contra Fuster va quedar impune, igual que a els atacs a Sanchis Guarner i a tants altres durant la batalla de València. També va passar el mateix fa 20 anys, amb la mort de Guillem. I van quedar impunes Felip puig i Paula Sanchez de Leon, després de la repressió a la plaça Catalunya i a la primavera Valenciana. El monòlit d'Estellés va aparèixer destrossat i amb pintades, per uns salvatges que pretenien impedir la trobada d'escoles en Valencià a Alboraia. L'exemple més recent és la detenció a Miquel Gironès per parlar en català. Agressions que massa sovint troben protecció, en les altes instàncies, tenim l'enemic a les nostres pròpies institucions.

 M’agradaria recuperar unes paraules de Carme la mare de Guillem: “Si callem, els llops creixen. No deixem que es facen tan grans, que no puguem aturar-los. Denunciem totes les agresions que puguem patir sense por. Quan alguna cosa, d’aquesta us passe, ja veureu que no esteu sols. Cal parar-los, que vegen que som molts els qui defensem el futur dels nostres fills. Que sàpiguen que mai més no baixarem la guardia” 

No som una societat claudicada, Fuster va escriure que “el nostre gentilici, encara vol dir alguna cosa: els valencians no hem deixat d’ésser, una gent enèrgicament diferenciada, i l’atonia no és pas una de les nostres característiques col·lectives”. Tenim dret a somiar uns PPCC socialistes; però tenim l'obligació de treballar junts per fer-los realitat. 300 anys de paciència, són molts anys i molta paciència, és l'hora de recuperar el nostre dret a decidir, de trencar lligams amb l'estat espanyol i el capitalisme i no podem permetre'ns, una esquerra independentista desmembrada, perquè totes i tots som necessaris. Fuster parlava de nació i de classe, no deixem de banda cap lluitaEn l'aniversari de la mort del seu fill, Guillem Agulló, parlava de moment històric i ens cridava a la unitat popular. Necessitem organitzar-nos i ocupar espais al carrer i a les administracions, Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.

Amb Fuster al cap i al cor, som i serem PPCC.

"La crisi ecenòmica i els drets de les dones" Sueca amb Anna Oliver 12/04/13

Aquest divendres a la xerrada que en nom de Solidaritat vaig fer a Sueca, vaig tindre l’ocasió de conèixer a tres dones que formen part de la Plataforma d’afectades per la Hipoteca de La Ribera, i que al finalitzar l’acte ens explicaren les accions que estaven duent a cap, i que estaven perfectament coordinats amb la gent que fa unes setmanes constituí la plataforma a Alzira.

Ja havia escoltat a un dels membres de la plataforma en unes declaracions a la televisió local, i em semblà que tenia molt clars els conceptes, i sobretot les reivindicacions i el que estaven fent. Aquestes dones igual, pot ser la qüestió dels tecnicismes legals se’ls escapen, però la molla de l’assumpte, no les formalitats, la tenen clara. Fou sorprenent veure com dones de mitjana edat, de classe treballadora i d’un poble valencià, feien burla de que les titllaren de pro-etarres o de que exercien la kale borroka, i ho fou per què no fa tant això havera estat impensable.

Ara, no sols es mofaven sinó que explicaven amb un punt d’orgull que tenien que marxar, per què en poc més d’una hora tenien que eixir al carrer a omplir les entitats bancàries de cartells denunciant els desnonaments, i que ho feien mirant a les càmeres dels bancs, per què no tenien de que amagar-se. La coordinadora ho tenia clar: “No passa res, per què ells m’han fet invisible i a més insolvent”.

 Invisibles. Això és. Fa uns anys, aquest gruix de la població era invisible per al poder econòmic i polític, ara que han forçat tant la maquinària, han fet que es trenquen les barreres, les mentals i, que aquesta gent que s’ha escarransat a treballar i pensava que no pagava la pena eixir al carrer a lluitar per a canviar les coses, ara sap que sí, que eixa és la única solució. Per tant, acabe com acabe la mobilització contra els desnonaments, el cert és que ara tenim una societat més conscienciada.

Una societat a la que li hem de seguir dient que sí es pot, i que sí hi ha qui vol que es puga, com ferem al seu dia al Parlament de Catalunya, exigint la dació en pagament.

Municipalisme. Sueca 24/03/13. Parlament de Jaume Lloret i Solves, amic i metge de Fuster i primer alcalde democràtic a Sueca.

Bona vesprada.

Gràcies a tots per haver vingut, i gràcies sobretot al col.lectiu suecà “Reconstruïnt Fuster” per haver-me convidat a presentar aquest acte sobre “Municipalisme: gestió del muncipi des de la Unitat Popular” del que vos parlarà Eduald Calvo, Regidor per la CUP (Candidatura d ́Unitat Popular) a l ́Ajuntament d ́Argentona (Comarca del Maresme) i membre del Consell Comarcal. Eduald és llicenciat en Economia i actualment treballa en el món de l ́educació extraescolar.

Però abans, si m ́ho permeteu, i abusant de la vostra amabilitat i deixant constància que no és a mí a qui correspon el protagonisme sinó a l ́Eduald, voldria dir algunes paraules introductòries al tema específic de Muncipalisme, unes de referència general i altres més concretes producte de la pròpia experiència. Com que, insisteixc, és l ́Eduald el conferenciant, jo, a qui heu fet l  ́honor de presentar l ́acte, intentaré ser el més concís possible, i en tot cas, en el debat posterior a la intervenció de l ́Eduald, si ens queda temps i teniu ganes, podem ampliar o matisar, un i altre, el que calga.

En una carta datada en Setembre del 1931 Gramsci escrivia: “El meu estudi sobre els Intel.lectuals és un ambiciós projecte.... Aquest estudi també em porta a certes conclusions sobre l ́Estat. Normalment aquest s ́enten com una societat política (és a dir, la dictadura de l ́aparell coercitiu per conduïr a la massa del poble a la conformitat amb el tipus de producció i economia dominant en un donat moment, i no com un equilibri entre societat política i societat civil (és a dir, la hegemonia d  ́un grup social sobre tota la societat nacional exercida a travès de les anomenades organitzacions privades com ara l ́Esglèsia, els sindicats, les escoles, etc). La societat civil és precissament el camp especial d ́acció dels Intel.lectuals”.

La cita està treta del llibre de Hobsbawn “Como cambiar el mundo” , pa 328, Editorial crítica, 1a edició, 2011. I afegeix Hobsbawn “El principal problema de la revolució, segons Gramsci, es troba en còm convertir en hegemònica una classe fins aleshores secundària, que ella mateixa s ́ho crega i alhora siga reconeguda com a tal per la resta de classes” ... perquè “la revolució no consisteix simplement en l ́expropiació dels expropiadors sinó també en la creació d ́un poble, la realització d ́una nació. La societat futura es sustenta en la formació de la voluntat col.lectiva a través d ́un moviment organitzat i permanent”.

He fet referència al Gramsci perquè el concepte que jo tinc de Municipalisme és aquell procés que, des del Muncipi, des del “possicionament local” – Gramsci en parlava també de “guerra de possicions” – es marca com a objectiu la “revolució”, la “transformació” de la societat, la “formació d ́una voluntad col.lectiva”, l  ́alliberament nacional i de classe.

Perquè, ¿què és un Municipi? Què és el mucipalisme ¿ Quin tipus de mucipalisme pregonem?

El municipi el podriem definir com “ una col.lectivitat local descentralitzada, que gaudeix d ́autonomia pròpia i de personalitat jurídica plena, on el seu govern i la seua gestió correspon als Ajuntaments, integrats per l ́Alcalde/ essa i els Regidors/res”.

I quan parlem de Municipalismo, ¿què volem doar a entendre? Aquell moviment polític que propugna la intervenció dels muncipis en la vida econòmica i política, i per tant un sistema de govern basat en l ́administració municipal. Aquesta definició, en principi bastant “light”, ben poca cosa afegeix al que en aquests moments tenim i què mira per on, el senyor Montoro i cia, encara els sembla un grà massa, i pretenen retallar en descentralització i autonomia política i financera.

Cal anar molt més enllà d ́aquesta definició, i per això he recordat Gramsci. Hi hauria que tenir ben present què, amb la complexitat del món actual, la globalització, el monopoli del poder politico-militar-financer que té al seu abast la inmensa majoria dels mitjans de comunicació des d ́on van configurant el pensament únic i el reforçament hegemònic, les classes populars o subalternes cada vegada es troben més desconcertades i aïllades, més “secundàries”, pel que l  ́utopia de la revolució només podrà transformar-se, granet a granet, en realitat, si es creen i s ́articulen els mecanismes per a que desperte en elles la conciencia col.lectiva. Són tants els entrebancs que s ́hi oposen que cal depositar l ́esperança de la “guerra de possicions”, la “guerra de trinxeres”, per anar guanyant xicotes parcel.les de poder que, poc a poc, modifiquen la “superesructuira”. Ahí introdueix Gramsci la funció de “l ́intel.lectual”. Perquè front al poder de la classe hegemònica actual, sustentada no sols en l ́aparell coercitiu-dictatorial de l ́Estat sinó en l ́afegitó, tant o més important, del poder ideològic d ́”alienació o submissió al sistema per part de les classes populars, potser l ́única arma capaç de dotar-les d ́hegemonia alternativa passe pel Muncipalisme d ́esquerres. Perquè des d ́aqueix, per molt que ens semble “insignificant”, poder local és des d  ́on podriem exercir la nostra influència per anar canviant la mentalitat col.lectiva per surtir de l ́actual secundarietat . Ens cal,. doncs, crear confianza, estimular i obrir canals de participació, lluitar per aconseguir sotmetre a “referéndum” les qüestions que ens afecten com a veïns i com a ciutadans, com ara l ́elaboració de pressupostos partcipàtius i que puga el poble decidir prioritats en les despeses, etc.

Treballar per la municipalització no vol dir més què – per a nosaltres -- obrir un procès de socialització de bens, de serveis, etc. mitjançant l ́organisme municipal. Treballar per la municipalització és aconseguir l ́objectiu de poder municipalitzar serveis de natura mercantil, industrial, forestal o agrícola. Així com establiments de forniment d ́articles alimentaris, o de primera necessitat, habitatges, pòsits, institucions de crèdit i estalvis, espectacles públics, inclús una farmàcia amb fins benèfics, etc. La vigent Llei de RL preveu la muncialització d ́aigüa, electricitat, recollida i aprofitament d ́escombraries, claveguers, llotges, mercats, escorxadors, cambres frigorífiques, pompes fúnebres, i certs serveis públics de tranbsports i forniment a l ́engròs de carn, fruita i verdura.

El “Municipalisme” legal d ́avui en dia, és més una farça, una enganyifa, perquè per a tenir llibertat de decidió, capacitat social de maniobra, els Ajuntaments necessiten un mínim de capacitat financera i política, i no la precarietat amb que actualment els atorguen per a funcionar – i, als pocavergonya de l ́Estat Central, encara els sembla excessiu – Actualment es veuen “obligats” indirectament a prestar serveis públics que no són de la seua competencia atenent necessitats justes dels veíns, dels ciutadans, quan el finançament global destinat a l  ́Administració local no passa del 14% del total que s ́assigna a l ́Administració Pública. Els Ajuntaments necessitarien, com a mínim, un 25%. Perquè, globalment, un de cada 4 euros de les seues despeses van destinats a serveis públics que haurien de prestar altres administacions.

I malgrat aquesta dura realitat, el “senyor” Montoro i Cia, acusen els Ajuntaments de “malgastantes” i pretenen retallar-los, encara més, l ́autonomia politico- financera basant-se en un munt de mentides, quan realment el que persegueixen es evitar el hipotètic i futur “contrapoder” transformador municipal. Es tracta de reduïr-los a la mínima capacitat d ́influència socio-política amb la doble finalitat de privatitzar serveis i continuar mantenint l ́hegemonia de classe. Només cal assenyalar què el deute de l ́Estat era del 77.4% del PIB (695.519 milions del tercer trimestre del 2012) mentre que el dels Ajntaments anava pel voltant del 4.1% (43.802 milions) . La Reforma del Govern és, doncs, un atemptat al món local i al que cal oposar-se enèrgicament..

I per acabar unes paraules sobre Municipalisme a Sueca.

Intentaré ser breu i esquemàtic. I tot i que, com sabeu, he estat 20 anys a l  ́Ajuntament, de 1979 a 1999, amb un periode de “vacances involuntàries” de maig del 1980 a Abril del 1983, on he gestionat distintes àres: Sanitat, Protocol, Serveis Socials, Consum, i Cultura, em referiré només al periode en que vaig exercir les màximes funcions represetatives: l ́Alcaldia, des d ́Abril del 1979 al Maig del 1980.

0. Postura municipalista de l ́Agrupació de Sueca del PCPV prèvia a les primeres Eleccions Muncipals de la Democràcia.

1. Pacte postelectoral 2. Policia de barri 3. Mareny Blau 4. Butlleti Municipal 5. Reparcel.lació llastra 6. Canalització d ́aigüa al cementeri 7. Canalització d ́aigua a la caserna de la G. C. 8. Projecte remodelació plaça de l ́Ajuntament 9. Projecte remodelació casa Santamaría

10. Projecte adeqüació placetes

11. Callejero

12. Recolzament creació grup teatral Cotimanya, Carles Marco, Representació amb la placeta dels Molins en Festes, setembre 1979, de “Benissants de la Pedra”; representació Desembre 1979 al teatre La Paz de “Un ensayo fet en regla” (o qui no te la vespra, no te la festa”, amb una introducció llegida de Fermi Cortes i Muñoz.

13. Festes:

Separació actes religiosos/actes civils. Programa Festes Concert del Crist. Himne. Fuster. Paelles populars. Cavalcada cívica. Moixeranga d ́Algemesí.

1. Proposta d ́ampiació d ́estudis d ́universitaris suecans – d ́Humanitats, inicialment de Medicina i Literatura– amb la Universitat de Montpellier. Visita de treball de l ́Alcalde i el regidor de Cultura a l ́Ajuntament de Montpellier.

2. Tornada de l ́exili i homenatge a Enrique Moret 3. Quaderns 4. Inventari biblioteca municipal i arxiu (Toni Furió)

5. Restitució al despatx de l ́Alcaldia pergamí de la Ciutat de Sueca al Mestre Serrano, permanencia del retrat Peris Menxeta, ubicació del autoretrat de Claros, compra i ubicació quadre de Conrado

Sueca 24/03/13

Presentació Iniciativa Animalista a Sueca 22/02/13

Presentació del llibre d'Albert Botran "Unitat Popular" Sueca 18/01/13

A l’homenatge que li vam fer a Fuster el 24 de Novembre, vam parlar de la situació en què es troba el País Valencià i ens referíem a un escenari dantesc, de ruïna econòmica, de desigualtats socials, de desastres mediambientals, de repressió policial ... on els governants tenen la mà estesa als grans empresaris i el puny tancat a les treballadores.

A tot això hem de sumar l'espectre polític del País Valencià ....... hi ha partits de dretes, hi ha EUPV ,o Compromis que se'n refusa del pensament fusterià i de la idea de PPCC, posant en pràctica aquest provincianisme, al qual Fuster es referia com un càncer ridícul.Un provincianisme amb el qual atreuen el vot d'aquells blavers que professaven tant odi a Fuster.

D'altra banda està l'esquerra independentista ....... una Esquerra que reivindica trencar els lligams amb l’estat espanyol,que reivindica la unitat nacional que Fuster va plantejar i una república socialista per als  PPCC amb una democràcia real, garant de justicia, igualtat i llibertat.

Creiem que només hi ha una sortida a tot això i és fer-ho a la fusteriana, i és per això que al novembre demanavem a l'esquerra independentista unitat i honestedat amb el pensament fusterià i en eixe sentit,ens il.lusionen iniciatives com "Nosaltres els Fusterians" .

I ara en molts caps ressona la CUP, una candidatura d'unitat popular que existeix des de 1987 i que té en el seu currículum un intens treball municipalista i assembleari. El 2007 va obtenir les primeres actes de regidor, el  2011 va pujar fins a un centenar. A les eleccions de 2012 han aconseguit seure tres diputats al parlament català.És una  formació política on la lluita social i nacional van estretament lligades.I no cal dir la satisfacció que vam experimentar en escoltar les referencies a Fuster i el País Valencià, que va fer David Fernandez, al debat d’investidura.

Molts de vosaltres pensareu, perquè un altre partit independentista? ...... de fet aquesta setmana a les xarxes socials,  he llegit a històrics de l'independentisme dir que ara hi haurà qui vulga matar el pare, i  ací no cal matar ningú,  necessitem a la mare i a la filla ..... i que  caure en enfrontaments entre germans ens afebleix i a més desil · lusiona a la gent que s'incorpora a la lluita.

Fa 10 anys en el seu parlament al Pi Jove, Antoni Infante, va dir que els independentistes alli on no estem organitzats no existim.Ara més que mai l'esquerra independentista ha d'estar organitzada i preparada per fer molta pedagogia i aconseguir que la imatge d'aquest País de justícia, d'igualtat i llibertat ,que ens ha de portar la independència,s'implante a la societat.

I com al Principat,salvant les distàncies, s'imposa un treball de poble, colze a colze amb els nostres veïns, fomentant la unitat popular.

Sueca podria tindre una realitat molt diferent. Tenim xiquets estudiant en barracons, gent que ha perdut la casa, gent que passa gana i creiem es pot fer més del que es fa ... a Sueca hi ha gent independentista, Fusterians!! i ens preguntem que impedeix que estiguem treballant junts.Perquè no tenim casal independentista a Sueca?, Perquè no estem organitzats?,és l'única manera que la lluita social i nacional siga tangible i quotidiana al nostre poble.Crec que és una cosa sobre la que hem de reflexionar.

I per a parlar d’unitat popular, tenim la sort de comptar amb la presència d’Albert Botran, historiador, membre del Secretariat Nacional de la CUP, regidor a Molins de Rei i autor del llibre "Unitat Popular. La construcció de la CUP i l'independentisme d'esquerres ".